Bon dia oruguetes!
M’agradaria fer un “petit
diccionari” de lleis i acrònims, definicions d’escoles i informes, perquè
sempre va bé saber-les per entendre en profunditat l’actualitat del nostre
sistema educatiu.
I aprofitant que vull fer una petita tertúlia sobre “Quin model
educatiu volem?”, en la pròxima entrada del blog, us deixo aquesta explicació,
treta de diferents pàgines d’internet, sobre…
- Les lleis de l’educació a Espanya
des del règim franquista:
LGE (1970): La Ley General de Educación era la llei educativa de la dictadura de
Franco. Escolarització obligatòria fins als 14 anys cursant la EGB, podent
accedir després a BUP i COU si es volia accedir als estudis universitaris o FP.
LODE (1985): La Ley Orgánica reguladora del
Derecho a la Educación no afectava directament l’estructura del sistema
educatiu sinó que regulava la dualitat dels centres educatius, també el dret a
l’educació i la participació en l’ensenyança de la comunitat educativa, entre
d’altres.
LOGSE (1990): La Ley Orgánica General del Sistema Educativo
va ser promoguda pel PSOE, substituta de la Llei educativa franquista i que
seria enderrocada per la LOE.
El major canvi va ser la desaparició de EGB, BUP i COU;
convertit en educació primària, secundària (ESO) i batxillerat. L’educació
obligatòria s’allarga fins al 16 anys. L’assignatura de religió era
obligatòria. Alguns dels canvis més importants varen ser la posada en marxa
d’un sistema educatiu amb una gestió democràtica dels centres, establint un
sistema descentralitzat ja que cada comunitat autònoma gestionava els seus
centres educatius, i redactava un alt percentatge dels continguts curriculars.
Els Consells Escolars dels centres van adquirir la
capacitat d’elegir els directors. Va
regular l’educació especial per alumnes amb necessitats educatives especials.
Va fer l’educació per adults. Va desenvolupar la formació permanent del
professorat. Es definia l’acció de tutoria i/o orientació de l’alumnat,
compensant les desigualtats en l’educació
d’alguns centres pel seu entorn sociocultural i també es va reduir la
ratio escolar.
LOPEG (1995): Ley Orgánica de
la Participación, Evaluación y el Gobierno de los centros docentes. Aquesta
llei profunditza i amplia lleis anteriors amb la fi de donar resposta a les
noves exigències plantejades i desenvolupades per la LOGSE. Un canvi per exemple, va ser la
sistematització de la capacitat del centre per elegir el seu director.
LOCE (2002): La Ley Orgànica de
Calidad de la Educación, promoguda pel PP durant el govern de Aznar pretenia
reformar i millorar l’educació d’Espanya. No va arribar a aplicar-se ja que va
arribar a la presidència el PSOE (Zapatero), donant continuïtat al sistema
anterior.
LOE (2006): El context que va promoure aquesta nova llei
va ser l’informe “Educación para todos” de la Unesco, on situava a Espanya en
la posició 26 en el desenvolupament educatiu, d’entre casi tots els països de
la Unió Europea.
Aquesta llei té com a objectiu adequar l’educació no universitària a la
realitat actual a España, garantint la igualtat de oportunitats, la transmissió
i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat,
tolerància, respecte...
L’aplicació d’aquesta norma va tenir molt de rebuig ja que s’exigia
menys als alumnes per exemple poden passar de curs amb matèries suspeses, es va
afegir una assignatura nova “Educació per la ciutadania” per adoctrinar
l’educació moral dels alumnes, però que segons la Constitució Espanyola, era una exclusiva competència dels pares. I
alguns col·lectius feien èmfasis que l’assignatura de religió era de més
difícil elecció, poden-la elegir entra altres assignatures.
Va ser una llei aprovada amb vots afirmatius de casi tots els partits
polítics d’Espanya (també, CiU, ICV, ERC...) i vot negatiu el PP.
LOMCE (2013): Coneguda popularment com la Llei Wert, és una modificació de la LOE i una disposició
addicional de la LODE (1985). Durant la seva tramitació, la llei no ha estat
mai aprovada per cap partit a part del PP. La xifra de l’abandonament escolar a
Espanya continua creixent, actualment està prop del 25%, i suposadament la
reforma educativa de la LOMCE l’ha de solucionar. Com? Amb aquest canvis:
- La llengua vehicular serà el
castellà.
- Escollir un itinerari a 4t d’ESO,
als 14 anys. Es tractarà d’elegir algunes assignatures enfocades al batxillerat
o a un grau de FP. Pels alumnes que no vulguin estudiar i cursin 3r d’ESO, o
hagin repetit dos vegades (per tant faran 2n d’ESO), podran accedir a una FP
bàsica NOVA. Es tracta d’una Formació Professional en el que l’alumne aprendria
un ofici, obtinguent un certificat del Ministeri del Treball, amb la
possibilitat d’accedir de forma directa a una FP de grau mitjà. Si aprova,
l’alumne podria presentar-se a una revàlida per seguir estudiant la ESO.
- Reapareixen les revàlides. Són uns
exàmens externs, al final de cada etapa educativa i que tots serien iguals,
creats i corregits pel Ministerio de Educación. Si l’estudiant no els aprova,
independentment de les seves notes a l’institut, no obtindria el certificat
escolar i no podria seguir estudiant. Al
final de la primària també hi haurà un examen però no serà determinant per
poder seguir estudiant, gràcies a les fortes manifestacions per part de pares, alumnat i professors.
- Classificació dels centres
escolars, depenent dels resultats obtinguts pels alumnes i èxit dels mateixos
en les revàlides; sinònim de augmentar la competitivitat entre centres. Cada
centre escolar s’orientaria cap a l’oferta de batxiller o de FP, promovent la
seva “autonomia”. També es subvencionarien centres privats que separen els alumnes
per sexe, donant-los la condició de concertats. S’elimina el compromís de
l’Estat de garantir una plaça en un centre públic en Primària, ESO y la nova
Formació Professional Bàsica.
- Censura del currículum escolar.
Els idiomes autonòmics passarien a ser assignatures “d’especialitat”.
L’assignatura nova de la LOE “Educació per la ciutadania” desapareix, però
apareixen dues optatives de religió. Les assignatures es classifiquen en:
troncals (Castellà, Matemàtiques i idioma estranger; ocupen la mitat de l’horari
lectiu i el Govern central decideix exclusivament els seus continguts),
específiques (depenen de les autonomies) o d’especialitat (Català, Euskera o
Gallec; se’n redueixen les hores d’impartició i no conten per les revàlides).
- Els consells escolar es
converteixen en òrgans consultius: per escollir els aspirants a nous directors,
l’opinió dels pares i professors comptava un 60% i ara es redueix a menys del
50%; per tant és l’Administració qui gestiona el centre educatiu. Per l’escola
pública és un perill ja que la contractació o acomiadament del personal docent
pot ser a sorts, reduint-t’ho a interessos individuals de l’administració.
- Retallada exhaustiva de les beques. Per obtenir una beca Erasmus,
s’haurà de ser beneficiari d’una beca de caràcter general.
LEC (2009): És la Llei d’Educació de Catalunya aprovada pel Parlament de
Catalunya. Es basava en el Pacte Nacional de l’Educació participat pels grups
parlamentaris CiU, PSC, ARC i ICV-EUiA, després de l’aprovació el PP presentà
un recurs davant el Tribunal Constitucional, fins a la resolució del recurs la
llei continua vigent.
La LEC aposta per un servei d’educació de Catalunya on els centres
públics i concertats participin dels criteris d’equitat, excel·lència i
coresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica pel seu funcionament.
Dret a decidir del ciutadà el centre educatiu.
Modernització de la gestió dels centres educatius, que dona autonomia
als centres per tirar endavant el seu projecte educatiu propi, amb els seu marge
de gestió del currículum, pròpia gestió de recursos humans i econòmics. La figura de mestre i professor/a queda
reforçada amb la possibilitat de creació de cossos docents de la Generalitat
que regulen l'accés per oposicions pròpies amb procediments específics.
Amb l'objectiu de potenciar la comunicació
i el compromís entre les famílies i els centres, com a eix principial la
proximitat.
Evidentment, consolidació del model
lingüístic català.
La LEC recull el compromís que el Govern
incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema
educatiu per tal d'assolir els objectius que marca i situarà progressivament
durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana
dels països de la Unió Europea.
He intentat ser neutral alhora de explicar totes les lleis, però ara
afegiré la meva opinió personal: Estic en total desacord amb la llei LOMCE.
Que estem tornant enrere, als anys 60?
La religió, haver d’escollir un itinerari als 14 anys, la reaparició de
les revàlides com en l’època franquista... és demencial!!! Entre d’altres! I no
parlem ja de la privatització de l’escola pública, el poder que tindrien els
pares i professors en les decisions dels centres, quedaria vetat!
Reprimir l’ensenyament del català, com textualment va dir el mateix
ministre Wert: “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”. Aquest
home és un adoctrinador!
Desitjo i espero que ara que estem creant un nou estat, l’educació
catalana, pública i de qualitat estigui en primer pla.
I com deia l'actor Luis Marco, representant el Dr. Perquè de la sèrie <<Dinamita>> de TV3…
"REFLEXIONEM-HI, SI US PLAU, REFLEXIONEM-HI!"
- Altres coses que s’han de saber…
Informe PISA: Es tracta d’un programa internacional per avaluar als estudiants. Del
seu nom en anglès: Program for International Student Assessment. Cada 3 anys,
la OCDE realitza unes proves per analitzar el rendiment dels estudiants a
partir d’uns exàmens estandarditzats a estudiants de 15 anys.
Escola pública: És un concepte educatiu que reconeix el dret de tothom a l’educació i
adopta mesures pressupostàries i legals per fer-ho efectiu. Es finança amb fons
públics provinents dels impostos dels ciutadans i ha de ser gestionada per la
pròpia Comunitat Educativa.
Escola privada: Reben subsidis estatals, ja sigui a través de exempcions de impostos
per les institucions educacionals sense àmbit de lucre, préstecs estudiantils,
finançament competitiu, subsidis directes dels pares de les famílies... Tenen
un caràcter propi e ideologia que transmeten al alumnat, i requereix que tot
l’alumnat accepti els seus idearis. Seleccionen l’alumnat en gran mesura.
Escola concertada: Són centres privats als que l’Administració pública finança amb
càrrec als Pressupostos Generals. Aquesta financiació inclou el salari dels
professors, el personal d’administració, servei i manteniment i conservació del
centre, cobreix més del 80% del pressupost. Estan obligats a impartir
l’ensenyament gratuïtament, aplicar l’admissió dels alumnes similarment a
l’escola pública. Però casi el 100% dels centres cobren quantitats importants
als seus usuaris, tractant-se de “donacions” d’activitats escolars, etc. Això
fa que no tothom pugui accedir a ella.
Escola cooperativa: Per cooperativa s’entén un grup de persones que formen una empresa i
tots ens són propietaris. Doncs en una escola cooperativa ens referim que els
professors i, en molts casos, els pares dels alumnes són els propietaris del
centre i per tant decidieixen de quina manera es treballa en el centre.
D’aquesta manera tant els mestres com les famílies estan involucrades en el
procés educatiu i voldran el mateix tipus d’escola amb els mateixos objectius.
Escola d’educació especial: Són aquells centres
educatius que atenen alumnes, les necessitats educatives dels quals -i per
causes molt variades- no troben una resposta a l'escola ordinària. Poden tenir
des de problemes d’audició i llenguatge,
a disminucions motrius fins a disminucions mentals.
Espero que hagueu après alguna coseta més, o si més no per refrescar la memòria!
És important saber la història de l'educació, per poder defensar-nos i protegir la nostra llengua i sobretot l'educació dels nens d'avui, que seràn el futur del demà!
